LA SERRA DE TRAMUNTANA, POLLENÇA I COMPOSICIÓ DEL SÒL

POLLENÇA. A l'extrem més oriental de la Serra de Tramuntana hi ha el municipi de Pollença. Té una extensió de 14.603 Ha. Inclou el poble de Pollença i els nuclis de Sant Vicenç i El Port de Pollença. Els signes més antics d'humans a Pollença són els Talaiots, de fa uns 3000 anys. Però els habitants més coneguts foren els Romans, dels quals encara en queden runes a les afores de la ciutat i n'és destacable el pont que construïren sobre el Torrent de Sant Jordi per duur aigua a la ciutat. La ciutat romana fou destruïda pels Vàndals, però els Àrabs la cimentaren i reconstruïren de nou i hi incorporaren grans sistemes de regadiu, permitint un gran auge de l'agricultura a la zona.

COMPOSICIÓ DEL SÒL. El sòl de la Serra de Tramuntana és format, principalment, per roques calcàries, dáquí ve el seu característic color gris. És, en la seva majoria, format per relictes de terra rossa (en ocasions associades localment a rendzina humida o a terra fusca). Només en algunes àrees que corresponen a les valls longitudinals de la Serra es tracta de sediments de terra rossa que es troba també a l'extrem ord (Badia de Pollença) i a l'extrem Sud (Andratx), així com a tota la zona en contacte amb el Raiguer.

Comentarios

Entradas populares de este blog

MAPA POLÍTIC I MAPA FÍSIC DE MALLORCA

FAUNA DE LA SERRA DE TRAMUNTANA, L'ÀGUILA PEIXETERA I EL VOLTOR NEGRE

ÀGUILA PEIXETERA. El seu cos està dissenyat per a pescar: potes llargues i dits curts amb la part interior rugosa per a sostenir millor la presa, enfrontats dos a dos —i no tres a u, com les altres rapinyaires. Les potes disposen d’uns tendons premsors que mantenen les urpes ben tancades. Pesca a la mar, a embassaments i zones humides com ara albuferes i salines. Només s’alimenta de peixos de no més de mig quilo. És una au migratòria, alguns exemplars passen l’hivern a les Balears, i nidifica a Mallorca i Cabrera. Categoria : Espècie protegida Àrea geográfica: Parc Natural de sa Dragonera, Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera. Salines, estanys i penya-segats d’algunes zones de Mallorca.

ALBUFERA D'ALCÚDIA 2

Una cinquantena d'espècies hi són presents tot l'any i nidifiquen a l'albefera. El més conegut és el Coll-Blau, present a tota la zona. També les Fotges i Gallinetes d'aigua i el Gall-Faver. També és fàcil trobar el Setmesó i el Rascló. FAUNA DE L'ALBUFERA D'ALCÚDIA Els aucells són el grup de vertebrats de més prestigi a l'albufera. S'han inventariat més de dues centes espècies. ELS AUCELLS SEDENTARIS El rapinyaire típic de l'albufera és l'Arpella ELS AUCELLS ESTIVALS Arriben a la primavera, per criar a les nostres latituds i retornar a l'hivern als seus quarters d'hivern africans. Entre ells el Suís i l'Agró Roig, l'Avisador, el Rossinyol Gros, la Boscarla de canyar, Falzies, Oronelles i Cabots. També són ben celebrats el Falcons marins. ELS AUCELLS HIVERNALS A finals de la tardor, una legió d'aus nord-europees i asiàtiques venen del seu país cobert de neu. És l'època de les Corpatasses, dels Agrons Gri...

nostresilles

Buscar este blog