Ir al contenido principal

ALBUFEERA D'ES GRAU


És la zona humida més gran de Menorca. És al nord-est de l'illa, dins el municipi de Maó i a uns dos quilòmetres de la ciutat de Maó.
Ocupa una extensió de 1.947 hectàrees, de les quals 72 pertanyen a l'Albufera pròpiament dita i a les quals cal afegir la zona inundable coneguda com "es Prat", diverses basses, entre les quals destaquen la de Morella  i la de sa Torreta, l'Illa d'en Colom (de 60 hectàrees) i el Cap de Favàritx.

Els seus valors naturals i paisatgístics l'han fet mereixedora de la declaració de Parc Natural.

Es distingeixen tres àrees: l'Illa d'en Colom, la zona del Cap de Favàritx-Prat de Morella i la llacuna i Prat de s'Albufera.

Cada àrea inclou una gran varietat d'ecosistemes: zones humides, terres de conreu i pastura, monts boscosos, comunitats litorals, penya-segats, dunes i nombroses platges.
VEGETACIÓ
A les zones humides de l'albufera abunden les plantes submergides a l'aigua, entre les quals destaquen el càrritx i els joncs. Als torrents que aboquen l'aigua a la llacuna hi ha boves i oms.

Les àrees més properes al litoral concentren el major nombre d'espècies exclusives de Menorca, com el fals aladem i el safrà. A les platges i a les dunes creixen el borró, el narcís de mar i la ruda de ca, que és un endemisme.



 
FAUNA 

Durant tot l'any habiten l'ànec coll-verd, la fotja i el cabussó petit.



  És habitual veure-hi granotes i gripaus, mentre que els peixos de la llacuna són l'anguila, la gambússia i la llissa.
  Abunden aus com el roquer solitari, el colom salvatge i el falcó pelegrí.
A l'estiu, es poden avistar cigonyes, rossinyols, tòrtores i xorliteros.
 A l'hivern es pot veure el cormoran gran, la garzeta comú i el porro comú.
A la primavera i a la tardor les aus migratòries fan el seu pas per l'albufera i tenim ocasió d'observar martinets, arpenyots i orenetes.

Comentarios

Entradas populares de este blog

MAPA POLÍTIC I MAPA FÍSIC DE MALLORCA

FAUNA DE LA SERRA DE TRAMUNTANA, L'ÀGUILA PEIXETERA I EL VOLTOR NEGRE

ÀGUILA PEIXETERA. El seu cos està dissenyat per a pescar: potes llargues i dits curts amb la part interior rugosa per a sostenir millor la presa, enfrontats dos a dos —i no tres a u, com les altres rapinyaires. Les potes disposen d’uns tendons premsors que mantenen les urpes ben tancades. Pesca a la mar, a embassaments i zones humides com ara albuferes i salines. Només s’alimenta de peixos de no més de mig quilo. És una au migratòria, alguns exemplars passen l’hivern a les Balears, i nidifica a Mallorca i Cabrera. Categoria : Espècie protegida Àrea geográfica: Parc Natural de sa Dragonera, Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera. Salines, estanys i penya-segats d’algunes zones de Mallorca.

ALBUFERA D'ALCÚDIA 2

Una cinquantena d'espècies hi són presents tot l'any i nidifiquen a l'albefera. El més conegut és el Coll-Blau, present a tota la zona. També les Fotges i Gallinetes d'aigua i el Gall-Faver. També és fàcil trobar el Setmesó i el Rascló. FAUNA DE L'ALBUFERA D'ALCÚDIA Els aucells són el grup de vertebrats de més prestigi a l'albufera. S'han inventariat més de dues centes espècies. ELS AUCELLS SEDENTARIS El rapinyaire típic de l'albufera és l'Arpella ELS AUCELLS ESTIVALS Arriben a la primavera, per criar a les nostres latituds i retornar a l'hivern als seus quarters d'hivern africans. Entre ells el Suís i l'Agró Roig, l'Avisador, el Rossinyol Gros, la Boscarla de canyar, Falzies, Oronelles i Cabots. També són ben celebrats el Falcons marins. ELS AUCELLS HIVERNALS A finals de la tardor, una legió d'aus nord-europees i asiàtiques venen del seu país cobert de neu. És l'època de les Corpatasses, dels Agrons Gri...