SALINES D'EIVISSA I FORMENTERA

SALINES D’EIVISSA I FORMENTERA

Aquest espai engloba un conjunt d'hàbitats terrestres i marins, amb valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals de primer ordre. Una de les seves principals característiques és l'acollida d'importants poblacions d'aus aquàtiques i marines nidificants, hivernants i migratòries, a més d'un important nombre d'espècies de flora i fauna endèmiques de les Illes Balears.

Està situat entre el sud de l'illa d'Eivissa i el nord de l'illa de Formentera, als termes municipals de Sant Josep de sa Talaia i de Formentera i inclouen el braç marí que les separa.

EL MEDI MARÍ

El medi marí representa aproximadament el 85% del territori del Parc i es caracteritza per la importància ecològica de les praderies submarines de Posidònia oceànica. Aquesta planta marina, exclusiva de la nostra mar, afavoreix el manteniment de les poblacions de peixos i organismes marins; oxigena les aigües i les manté netes i transparents; preserva les platges de l’efecte erosiu de l’onatge i manté la dinàmica natural dels sistemes dunars.

EL MEDI TERRESTRE

En l’àmbit terrestre el Parc natural acull una representació magnífica de la majoria d’espècies vegetals existents a les Illes Pitiüses. Hi ha pinedes mediterrànies, els savinars costaners i la vegetació que envolta els estanys, els sistemes dunars i la vegetació litoral de penya-segats. Al Parc natural han estat censades unes 210 espècies d’ocells. Hi destaquen les poblacions d’aus aquàtiques, com els flamencs i l’ànnera blanca; i les d’aus marines, com la gavina de bec vermell.

PENYA-SEGATS I ILLOTS

A l’estret que separa Eivissa i Formentera hi apareix un rosari de petits illots amb gran valor biològic i ecològic.

Hi ha poblacions de sargantanes a les quals s’hi han descrit fins a 14 subespècies diferents. 

SISTEMES DUNARS, PLATGES D’ARENA I CANTS RODATS

A Ses Salines hi ha grans platges que, per la seva gran bellesa, atreuen milers de visitants cada any. A Es Cavallet, Trinxa i Illetes hi ha dunes en diferents graus de conservació. Hem de destacar el sistema dunar de l’illot de s’Espalmador, que possiblement sigui el millor conservat de la mediterrània occidental.

HISTÒRIA

Son unes salines històriques, que daten del 500 a.C. Els fenicis arriben a l'illa el s. VIII aC, a la que anomenen i-busim (illa del pi) i s'estableixen al poblat de Sa Caleta.
A l’antiguitat la sal era un element vital, doncs permetia la conservació dels aliments. “L’or blanc” era un factor de riquesa allà on es produïa, fins al punt d’ésser utilitzada com a moneda.
La indústria salinera a Eivissa va ser explotada per primera vegada pels musulmans i va adquirir una gran transcendència comercial en el Mediterrani, ja que, moltes altres cultures que han anat poblant l'illa van aprofitar aquest recurs natural.
Al principi la sal s'obtenia de manera natural: es recollia en els marges dels cursos d'aigües salinitzades o en els forats oberts a les roques del litoral. L'aigua entrava amb les marees a través d'un canal i s'acumulava en un o dos estanys per deixar que s'evaporés i quedés la sal. Originàriament, Ses Salines d’Eivissa tenien 100 estanys de sal.
És una sal molt neta, cristal·lina, que no necessita rentar-se, és a dir, no necessita passar per processos industrials de refinament. Això fa que tengui substàncies naturals beneficioses com el magnesi, el potassi i el iode.

FORMACIÓ DE LA SAL
Des del punt de vista industrial, una salina és una instal·lació per evaporar aigua marina a partir de l´energia solar amb l´objectiu d´obtenir-ne, fonamentalment, el clorur sòdic o sal comuna. Per això, s´afavoreix l´entrada de l´aigua de la mar de manera controlada, mitjançant uns canals d´alimentació artificials, i es fa circular a través d´un sistema de basses interconnectades (els estanys). El procés per a l´obtenció de la sal comença a la primavera amb el bombament d´aigua de la mar, són les aigües verges que arriben als primers estanys concentradors pels sagnadors o canals d´alimentació. En primer lloc, es deixen decantar els materials en suspensió. L´aigua es va escalfant i a mesura que s´evapora augmenta la concentració de les sals dissoltes, fins al punt que cristal·litzen. Els cristal·litzadors solen tenir una profunditat d´uns 40 a 50 cm i per facilitar la recollida han de tenir un sòl compacte, impermeable i sense desnivells, si bé el nivell de l´aigua no es deixa arribar fins a dalt. La primera sal precipita formant com unes escates que suren en la superfície, és la flor de sal, ben coneguda a les taules elegants del s XVIII i al s XXI i comercialitzada com a producte per a gurmets. L´extracció de la capa de sal dipositada al fons dels estanys cristal·litzadors es fa a partir de final de l´estiu i pot durar uns tres mesos, de la fi d´agost a novembre.