Ir al contenido principal

Entradas

SALINES D'EIVISSA I FORMENTERA

SALINES D’EIVISSA I FORMENTERA Aquest espai engloba un conjunt d'hàbitats terrestres i marins, amb valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals de primer ordre. Una de les seves principals característiques és l'acollida d'importants poblacions d'aus aquàtiques i marines nidificants, hivernants i migratòries, a més d'un important nombre d'espècies de flora i fauna endèmiques de les Illes Balears. Està situat entre el sud de l'illa d'Eivissa i el nord de l'illa de Formentera , als termes municipals de Sant Josep de sa Talaia i de Formentera i inclouen el braç marí que les separa. EL MEDI MARÍ El medi marí representa aproximadament el 85% del territori del Parc i es caracteritza per la importància ecològica de les praderies submarines de Posidònia oceànica . Aquesta planta marina , exclusiva de la nostra mar , afavoreix el manteniment de les poblacions de peixos i organismes marins; oxigena les aigües i les manté netes i t...
Entradas recientes

SES SALINES DE MALLORCA

LOCALITACIÓ Ses Salines és un petit municipi costaner, que es troba al Migjorn de Mallorca, entre els termes municipals de Campos i Santanyí. Deu el seu nom a les mil·lenàries salines presents en el seu litoral, que van ser explotades pels romans. Les seves cales i platges són d'aigües cristal·lines i sorra blanca (Es Trenc, Es Carbó, Es Caragol). HISTÒRIA Per la zona han passat fenicis, grecs, romans i àrabs. Els origens del municipi de Ses Salines es remunten a l'època musulmana. A causa de les seves salines el municipi ha tengut sempre una gran afluència de gent, treballadors que es desplaçaven a la zona amb la seva família per treballar en aquestes explotacions des de l'època romana. El comerç també va fer que el municipi deixés les seves petjades, doncs hi va haver assentaments cartaginesos i els vaixells fenicis es van deixar caure per la zona en la seva època. Al municipi es troben també torres de vigilància o defensa, entre els quals destaquen la de S...

ALBUFEERA D'ES GRAU

És la z ona   humida   més gran de  Menorca. És al nord-est de l'illa , dins el  municipi  de Maó i a uns dos quilòmetres de la ciutat de  Maó . Ocupa una extensió de 1.947 hectàrees , de les quals 72 pertanyen a l'Albufera pròpiament dita i a les quals cal afegir la zona inundable coneguda com "es Prat", diverses   basses , entre les quals destaquen la de Morella  i la de sa Torreta, l'Illa d'en Colom (de 60 hectàrees) i el  Cap de Favàritx. Els seus valors naturals i paisatgístics l'han fet mereixedora de la declaració de Parc Natural. Es distingeixen tres àrees : l'Illa d'en Colom, la zona del Cap de Favàritx -Prat de Morella i la llacuna i Prat de s'Albufera . Cada àrea inclou una gran varietat d'ecosistemes : zones humides , terres de  conreu  i pastura, monts  boscosos, comunitats litorals , penya-segats, dunes  i nombroses   platges...

ALBUFERA D'ALCÚDIA 2

Una cinquantena d'espècies hi són presents tot l'any i nidifiquen a l'albefera. El més conegut és el Coll-Blau, present a tota la zona. També les Fotges i Gallinetes d'aigua i el Gall-Faver. També és fàcil trobar el Setmesó i el Rascló. FAUNA DE L'ALBUFERA D'ALCÚDIA Els aucells són el grup de vertebrats de més prestigi a l'albufera. S'han inventariat més de dues centes espècies. ELS AUCELLS SEDENTARIS El rapinyaire típic de l'albufera és l'Arpella ELS AUCELLS ESTIVALS Arriben a la primavera, per criar a les nostres latituds i retornar a l'hivern als seus quarters d'hivern africans. Entre ells el Suís i l'Agró Roig, l'Avisador, el Rossinyol Gros, la Boscarla de canyar, Falzies, Oronelles i Cabots. També són ben celebrats el Falcons marins. ELS AUCELLS HIVERNALS A finals de la tardor, una legió d'aus nord-europees i asiàtiques venen del seu país cobert de neu. És l'època de les Corpatasses, dels Agrons Gri...

ALBUFERA D'ALCÚDIA

Una albufera és un llac litoral d'aigua salobre separada del mar per un cordó de sorra. Es comunica amb la mar per un o més punts. Les albuferes, doncs, reben aigua de pluja i aigua de la mar. Les albuferes es formen a zones que queden per davall el nivell de la mar i que s'aneguen d'aigua de pluja mesclada amb aigua de la mar que entra per alguna obertura. L'origen de la paraula és àrab:          AL-BUHAYRA= el petit mar. L'Albufera d'Alcúdia es situa al Nord-Est de l'illa i pertany als municipis d'Alcúdia, Muro i Sa Pobla. L'any 1988 va ésser declarada Parc Natural, també Reserva de la Biosfera i ZEPA (zona d'especial protecció per les aus).La seva superfície és de 1646,48 hectàrees. És la zona humida més gran de les Illes Balears.

MAPA POLÍTIC I MAPA FÍSIC DE MALLORCA

FLORA DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

VIOLA JAUBERTIANA Aquesta viola endèmica de Mallorca viu a llocs molt restringits de la Serra de Tramuntana, a roquissars de zones ombrívoles i fresques. HIPÉRICON BALEAR L'Hipéricon balear, “Estepa Joana”, 'es una de les plantes emblemàtiques de les illes Balears, és un bell arbust endèmic relativament freqüent a la Serra de Tramuntana, menys freqúent a les altres illes. És fàcil de reconèixer per les seves fulles gruixudes, amb els màrgens ondulats i amb unes grans glàndules que també es troben sobre les tijes